Allò de ploure sobre mullat seria una grandíssima ironia davant de la fins ara impensada i sorprenent situació de sequera que estem vivint. És més, potser esdevindrà una dita per a reformular en el futur, si l’aigua que no cau del cel no fa acte de presència amb l’assiduïtat i quantitat que necessitem, i n’haurem de dir alguna cosa així com... sol sobre sec!
Literatura a part, la circumstància és insostenible – i preocupant – i, òbviament que s’han de prendre mesures, i això és el que ens esdevé des de fa pocs dies, amb el decret de fase d’emergència al sistema Ter-Llobregat que ha emès la Generalitat de Catalunya.
Deixant de banda el debat sobre la improvisació de les Administracions davant de les conseqüències d’un canvi climàtic evident, la mesura afecta a 239 municipis i 6 milions de persones que fins ara es trobaven en pre-emergència. I afecta també a les piscines privades i públiques, a les zones verdes, horts urbans i espais agraris, carrers, paviments, clavegueram, fonts, platges i dutxes públiques, lleure i usos recreatius...
I la mesura afecta també a les empreses! Demanen una reducció del 25% del consum d’aigua als usuaris industrials.
És evident que la disponibilitat d’aigua compromet l’activitat econòmica i el manteniment de llocs de feina. Moltes empreses industrials depenen de l’aigua en els seus processos de producció. En aquest epígraf, un munt d’empreses tèxtils necessiten un important volum d’aigua per funcionar. La preocupació és doncs, enorme.
Foment del Treball, apuntalat per les diferents patronals sectorials, ha reclamat al Govern que estableixi les instruccions perquè aquelles indústries que hagin d’aturar la producció a causa de les restriccions puguin accedir a ERTO i ajudes compensatòries, així com, la definició d’uns ‘serveis essencials’. També proposa ampliar les línies d’ajut i subvencions a tots els sectors per la inversió en la millora de l’eficiència en el cicle de l’aigua.
Però mentre tot això arriba, això sí, a un ritme força més relaxat d’aquell en que han arribat les restriccions, les empreses del nostre sector han de fer mans i mànigues per seguir funcionant, i ser igualment productives i competitives, perquè no oblidem que, si hi ha menys aigua, el preu se n’encarirà – de fet, ja ens ha arribat l’avís de que hi haurà augments a la factura de l’aigua, per finançar els mecanismes de regeneració i millora de l’eficiència del cicle de l’aigua; veurem què passarà amb els preus quan a més, s’hi sumi allò de la llei de mercat de l’oferta i la demanda -, i ja fa massa temps que augmenta el preu dels productes bàsics perquè ara, se’ns hi sumi l’aigua.
I que tot plegat no és cap sorpresa : el clima fa temps que ens avisa i no s’ha fet res! Bé, sí, s’han imposat mesures sancionadores per al sector privat, i poques exigències per al sector públic. El problema el tenim ara, i el futur pinta complicat.
Asegema se suma a la pressió de Foment del Treball al Govern per aconseguir que faciliti el més aviat possible les mesures que necessiten les nostres empreses tèxtils del territori, per atendre les restriccions i adaptar les seves produccions a les exigències actuals del canvi climàtic i concretament, la crisi de pluges, sense posar en risc la seva supervivència i mantenint en tot moment les seves funcionalitats i eficiència en tots els àmbits de la seves actuacions.
Haurem de ser resilients... com sempre!
Més informació :
