Asegema

Hi ha un motor econòmic històric a la nostra comarca : el sector tèxtil. Amb la crisi una gran part del teixit empresarial d’aquest sector ha desaparescut o bé ha minvat. I per primera vegada, diu l’Informe de Texfor, després d’una dècada, s’ha estancat el procés de destrucció d’empreses tèxtils. Es calcula que, a nivell estatal, unes 10.000 empreses del sector han desaparescut i s’estima que la frenada ve donada bàsicament per l’exportacions.

A nivell de El Maresme, podem establir un paral•lelisme?

La situació a la Comarca coïncideix amb aquestes dades. També s’ha reduït la destrucció d’empreses, i el procés degeneratiu que dura des de fa 12 anys, i no 10, i aclareix el per què aquest apunt : el tèxtil, per les seves característiques, és un d’aquells sectors clau que és capaç d’anunciar crisis. Per tant, els agents involucrats en el sector ja patien abans de l’esclat. I encara hi som, en aquest procés. Afortunadament ja, estancat, ja no tanquen empreses, però encara estem lluitant per sortir-ne airosos. És important però, remarcar que moltes empreses han hagut de fer-se més petites, fins i tot i dolorosament, prescindir de molts treballadors, però han aconseguit no tancar. I no tancar és importantíssim : així, de la mateixa manera que s’ha mermat, es pot tornar a crèixer. S’estima que a El Maresme, un 50% de les empreses del sector han hagut de tancar.

És cert doncs, que el sector a la comarca es recupera gràcies a les exportacions?

Es fa difícil tenir dades concretes, però hi ha bàsicament tres factors que han propiciat aquest estancament de la davallada i procés de recuperació :
• L’exportació i un tímid retorn de la indústria cap a la comarca.
• L’actual inestabilitat política del Mahgreb, no adequada per fer negocis.
• Àsia, tampoc és el que era. El nivell de vida ha pujat, gràcies a tota la feina que han estat fent per l’Occident, i per tant, han pujat els sous i els preus. La població s’ha convertit en consumidora i per tant, els costos ja han deixat de ser un avantatge competitiu.

En definitiva, el futur és més esperançador…

I quin format estan prenent les empreses del sector?

Quan un sector industrial creix, també creix el seu entorn. Hi ha empreses que han estat més valentes i han invertit, i estan creixent i en conseqüència, les empreses més petites que són igualment importants i vitals per al sector, al seu torn creixen també i afavoreixen el que en sorgeixin de noves.

I són empreses punteres en noves tecnologies, nous materials… o bé, són indústries d’aquelles de tota la vida?

Mai no hem de desmerèixer aquelles empreses que es dediquen a allò de tota la vida… són fibres nobles molt apreciades que existeixen i existiran sempre, i que són capaces de conviure perfectament amb allò més novedós. És clar que l’evol•lució més evident es dóna en la fibra sintética perquè així ho permet la natura de la mateixa. En els materials naturals és força més difícil però no impossible. Això ha permès fer millores en teixits i prendes que ho requereixen com poden ser les esportives i les laborals, però sense despreciar mai les altres, i el seu paper en el sector.

Estratègicament, la comarca està preparada per rebre aquest rebrot de la indústria?

La pregunta no podía ser més oportuna : aquest és el gran problema actual que ralenteix el procés! En el moment que es planteja el creixement i hi ha intenció de crear ocupació, ens trobem que no tenim gent formada, professionals que, lògicament han migrat cap a d’altres sectors. HEM PERDUT UNA GENERACIÓ, i ens està costant molt recuperar-la.

En aquest sentit, entre administració, empresaris i formadors importants com l’Escola de Canet, hem unit esforços per tornar a tenir personal preparat i actualitzat capaç de donar servei a l’empresa tèxtil d’avui. I també estem intentant reactivar tot aquell personal en edat de treballar i que ja havia estat treballador del tèxtil per a actualitzar-lo i re-capacitar-lo perquè sigui capaç de donar resposta a les necessitats actuals. És evident que l’empresa tèxtil d’avui no és la mateixa de fa uns anys, i el treballador que necessita ha d’estar en línia amb les noves exigències del mercat. També cal que les empreses facin inversions i apostes diferents de les d’abans.

Serà potser qüestió de tornar a posar en valor figures com la del dissenyador, la modista, la cosidora… gent que històricament formaven part del sector tèxtil que havien fet grans feines i, veure si, entre tots, aconseguim aixecar aquest sector capdavanter i punter al nostre país…

El tèxtil ha sigut motor industrial d’aquesta comarca durant molts anys, i creador de riquesa i de treball, i és un sector que ha aportat un gran valor al territori i a les famílies. Per tant, no és descabellat pensar que ho pot tornar a ser, i ho ha de tornar a ser. I som moltes les empreses que estem lluitant per això dia rere dia.